El delicte d’estafa est\u00e0 regulat al Cap\u00edtol VI del T\u00edtol XIII del Codi Penal, en qu\u00e8 es tipifiquen els delictes contra el patrimoni i contra l’ordre socioecon\u00f2mic.<\/p>\n
Concretament, el tipus b\u00e0sic de l’estafa es regula a l’article 248 CP, el qual disposa que \u201cCometen estafa els que, amb \u00e0nim de lucre, utilitzin engany suficient per produir error en un altre, induint-lo a fer un acte de disposici\u00f3 en perjudici propi o ali\u00e8\u201d<\/em> .<\/p>\n La Jurisprud\u00e8ncia penal \u00e9s un\u00e0nime en considerar que l’element essencial de l’estafa \u00e9s l’engany, que ha estat definit com el \u201cnervi i \u00e0nima de la infracci\u00f3\u201d (p.ex., Sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem n\u00fam. 665\/2018, de 18 de desembre).<\/p>\n Abans d’analitzar les caracter\u00edstiques de l’engany de l’estafa, \u00e9s important assenyalar que \u00e9s un dels delictes m\u00e9s freq\u00fcents a la pr\u00e0ctica, mentre que la comissi\u00f3 admet moltes variables. A Belmonte & Sugra\u00f1es. Advocats Penalistes Barcelona<\/a> , \u200b\u200btenim una gran experi\u00e8ncia en aquest tipus de delictes pel que podem assessorar-te en qualsevol q\u00fcesti\u00f3 que necessitis.<\/p>\n Atesa la seva import\u00e0ncia, el Tribunal Suprem ha definit un corpus doctrinal extens respecte als car\u00e0cters que ha de complir l’engany per constituir delicte d’estafa.<\/p>\n En primer lloc, el Tribunal Suprem ha establert que l’engany constitutiu del delicte d’estafa consisteix a afirmar com a veritable una cosa que no ho \u00e9s o amagar circumst\u00e0ncies rellevants per a la decisi\u00f3 del perjudicat.<\/p>\n En atenci\u00f3 a aquesta configuraci\u00f3, el Tribunal Suprem admet, per tant, que l’engany tamb\u00e9 pugui ser com\u00e8s per defecte.<\/p>\n Assegut aix\u00f2, i segons exigeix \u200b\u200bl’article 248 del Codi Penal, l’\u00fanic engany que pot donar lloc a la comissi\u00f3 d’un delicte d’estafa \u00e9s l’engany bastant, el qual ha estat definit pel Tribunal Suprem com a \u00abaquell que \u00e9s suficient i proporcional per a l’efectiva consumaci\u00f3 de la finalitat proposada, havent de tenir la suficient entitat perqu\u00e8 en la conviv\u00e8ncia social actu\u00ef com a est\u00edmul efica\u00e7 del trasp\u00e0s patrimonial, valorant-se aquesta idone\u00eftat tant atenent m\u00f2duls objectius com en funci\u00f3 de les condicions personals del subjecte enganyat i de les altres circumst\u00e0ncies concurrents en el cas concret\u00bb<\/em> (v.gr., sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 26 de juny de 2000).<\/p>\nCaracter\u00edstiques de l’engany de l’estafa<\/h2>\n
Els deures d’autoprotecci\u00f3 de la persona enganyada<\/h2>\n