El delicte d’impagament de pensions i la incapacitat de pagament

El delicte d’impagament de pensions

El delicte d’impagament de pensions està regulat a l’article 227 del Codi penal.

En concret, segons disposa aquest precepte, serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos, «el que deixés de pagar durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius qualsevol tipus de prestació econòmica a favor del seu cònjuge o els seus fills, establerta en conveni judicialment aprovat o resolució judicial en els supòsits procés de filiació o procés d’aliments a favor dels fills”.

A Belmonte & Sugrañes. Advocats Penalistes a Barcelona hem constatat un augment de consultes per delictes d’impagaments de pensions motivades per la crisi sanitària provocada pel COVID-19, cosa que resulta lògica en atenció a les implicacions de caràcter econòmic que està suposant aquesta greu crisi per a moltes persones.

Segons la doctrina jurisprudencial emanada pel Tribunal Suprem (p.ex., Sentència de 13 de febrer de 2001), perquè es pugui considerar la concurrència d’aquest delicte, cal l’existència dels elements típics següents:

1.- Que hi hagi una resolució ferma, i no es diferencia entre sentència de separació, divorci, nul·litat, filiació o aliments que fixi i obligui un dels progenitors a abonar una pensió a favor del seu cònjuge o els seus fills.

2.- Que hi hagi una conducta omisiva del pagament, i que aquest incompliment es produeixi durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius.

3.- Que, malgrat el coneixement de l’obligació de pagar, hi hagi una voluntarietat d’incompliment per part del deutor.

Què passa si no puc pagar la pensió?

Tenint en compte aquests elements del delicte, és important determinar què passa quan l’incompliment de l’obligació de pagament prové de la incapacitat econòmica del deutor per complir aquesta obligació.

Amb caràcter general, podem afirmar que la Jurisprudència penal, amb excepcions salvades, coincideix a afirmar que no es comet delicte d’impagament de pensions en els casos en què l’incompliment de pagament ve motivat per la impossibilitat econòmica del deutor de fer front a les seves obligacions.

No obstant això, a partir d’aquest criteri uniforme, la Jurisprudència es divideix en dues posicions clarament diferenciades quant a determinar un aspecte fonamental en aquest tipus de procediments penals. Concretament, a qui correspon la càrrega de provar aquesta incapacitat per fer front al pagament de les prestacions econòmiques, si a les acusacions oa la defensa.

Per a un sector minoritari de la jurisprudència, la capacitat econòmica de pagament de les prestacions es configura com un element del tipus objectiu del delicte d’impagament de pensions (atesa la seva naturalesa de delicte d’omissió pura), cosa que els porta a concloure que la prova sobre la seva concurrència correspon, en tot cas, a l’acusació. Per aquest sector jurisprudencial, en conseqüència, en cas que l’acusació no aconsegueixi provar la capacitat econòmica del deutor, la conseqüència hauria de ser l’absolució del deutor/acusat.

No obstant això, per a la majoria de la jurisprudència penal, la manca de capacitat de pagament en aquest delicte s’ha de considerar com una causa d’inexigibilitat, cosa que condueix a la conclusió que la seva prova correspon a la defensa (és a dir, al deutor que n’ha incomplert l’obligació de pagament).

En aquest sentit, aquest sector de la jurisprudència també sol al·legar, en defensa de la seva posició, que la capacitat de pagament de la persona obligada s’ha acreditat, prèviament, en el procediment civil en què s’ha establert l’obligació de pagament de la prestació, per la qual cosa, en aquells supòsits en què el deutor no ha instat posteriorment una modificació d’aquestes mesures en l’ordre juriscional penal, que la seva capacitat de pagament persisteix, per la qual cosa la prova en contra ha de correspondre sempre a lacusat.

Advocats especialistes en impagament de pensions a Barcelona

Tenint en compte això, podem afirmar que no concorre el delicte d’impagament de pensions en aquells supòsits en què el deutor no ha complert la seva obligació de pagament de les prestacions com a conseqüència d’una incapacitat econòmica.

Això no obstant, davant l’existència de posicions divergents a la Jurisprudència, resulta essencial que, en el cas de veure’s immers en un procediment penal, el deutor/acusat proposi tota la prova necessària per demostrar que aquest incompliment de pagament ha estat motivat per una situació d’absoluta incapacitat econòmica.